Si és il·legal, si no ha de tenir cap efecte ni validesa, si no serà escoltat enlloc, què justifica la força extraordinària, decididament antidemocràtica, amb la qual el govern de l’Estat intenta evitar la celebració del referèndum convocat pel pròxim dia u d’octubre a Catalunya?

Doncs, la justifica la por; la por al fet que es faci evident de forma inapel·lable que la voluntat de votar per decidir el seu futur és majoritària entre els ciutadans de Catalunya, i que no és, com volen fer creure, el caprici d’un govern sotmès al dictat de quatre radicals antisistema.

Per evitar enfrontar-se a aquesta realitat, el govern presidit pel senyor Mariano Rajoy ha emprat els instruments propis d’un estat totalitari. Primer, per frenar la convocatòria del referèndum i, ara, per aturar-ne la celebració. L’acreditada existència de l’anomenada Operació Catalunya i el fet que cap fiscal hagi trobat necessari investigar-la, demostra fins a quin punt i de quina manera el PP ha posat al seu servei els poders de l’Estat.

I ho ha fet amb l’aplaudiment entusiasta de Ciutadans-Ciudadanos, un partit de matriu catalana més pròxim a les tesis de l’expresident José María Aznar que no pas a l’espai de centre que teòricament vol representar, i amb l’aquiescència dels socialistes, espanyols i catalans. El concurs del PSOE ha estat determinant per endarrerir la reversió de la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional que el PP, aleshores amb majoria absoluta, va aprovar en solitari la tardor del 2015. Algunes de les decisions que segurament prendrà en els pròxims dies el Tribunal Constitucional s’empararan en un precepte que la majoria del Congrés dels diputats vol anul·lar.

L’actuació aquests últims dies, i especialment avui, dels fiscals i de la Guàrdia Civil, amb la detenció de càrrecs públics i el registre de dependències de la Generalitat i de domicilis i empreses privades; les querelles contra els membres del Govern i altres representants institucionals, la citació a declarar de centenars d’alcaldes compromesos amb la votació, les visites policials a mitjans de comunicació i la intervenció dels comptes de la Generalitat han situat Catalunya en un estat d’excepció, amb milers i milers de persones al carrer defensant pacíficament la democràcia i el dret a decidir.

I mentre tot això passa, en un diari de Madrid —que es vol d’esquerres, però que abona dia sí i dia també l’actuació del PP— llegeixo: “Urkullu reclama a Rajoy 35 matèries no transferides”. Què es pot esperar d’un Estat els governants del qual han estat incapaços de complir, trenta-vuit anys després, l’Estatut del País Basc?